Simbologia nazi

  • L’esvàstica

L’esvàstica o creu gamada és un símbol màgic que el trobem en tot l’àmbit eurasiàtic, al nord d’Àfrica i a tota Amèrica.

 El nom en sànscrit swastika significa gran fortuna i en l’actualitat encara continua essent un símbol molt estès per l’Índia com a invocador tradicional de la fortuna i la salut. En el budisme representa el cicle etern de la migració de les ànimes o samsara.

 Les hipòtesis del seu símbol primitiu son abundants. Se sap que entre les tribus germàniques servia com a amulet per foragitar als mals esperits però durant l’època nazi es creia que podia ser l’antic símbol solar. Si ens fixem amb la forma de l’esvàstica, les seves quatre branques angulars unides en un mateix punt central suggereixen una idea de rotació angular, combinant en un mateix signe les idees oposades de permanència i mobilitat. Al mateix temps també es pot interpretar com els quatre braços dels punts cardinals o com un moviment repetitiu de manera cíclica.

 El coneixement de l’esvàstica no es va popularitzar fins que entre el 1872-1873 Heinrich Schliemann va creure descobrir la localització de la ciutat de Troya a la zona que és actualment Turquia. Les abundants esvàstiques ornamentals que va trobar en diferents ceràmiques durant les excavacions li van fer pensar amb unes altres que havia trobat a la ribera del riu Oder a Alemanya. Aquest fet li va permetre relacionar les antigues tribus germàniques amb els grecs homèrics amb l’Índia i unir sota un mateix símbol ari les tradicions religioses orientals i Runes de Guimaraes (Portugal)occidentals. Posteriorment, Schliemann amb el seu ajudant antisemita, Émile Burnouf, va elaborar la teoria que afirmava que l’esvàstica reproduïa la posició dels focs sagrats vèdica i que havia sigut assimilada pel cristianisme en forma de creu. Explicaven en fet de que no s’hagués trobat en les regions tradicionalment semites afirmant que els jueus rebutjaven aquest símbol. La publicació d’aquesta teoria i la seva promoció va fer que el símbol de l’esvàstica s’arrelés en la mentalitat europea com el símbol ari per excel·lència.

 El fet de que l’esvàstica no estigués vinculada a cap partit polític, fos un signe conegut i tingués una àmplia tradició mil·lenària, va fer que s’establissin els precedent idonis per a què el partit nazi l’adoptés al 1920. Optaren per crear una bandera en que hi hagués una esvàstica negre destacada sobre un cercle blanc sobre un fons vermell. En el Mein Kampf, Hitler resumí la simbologia de la bandera nazi de la següent manera: “Com a nacionalsocialistes veiem el nostra bandera: en el vermell veiem el pensament social del moviment, en el blanc, el nacionalisme, i en l’esvàstica, la missió de lluitar per una victòria de l’home ari i, al mateix temps, també la victòria del treball productiu, que és i serà sempre antisemita”.

Per tal de contrarestar l’efecte propagandístic que va tenir l’esvàstica, el 1932 la SPD i més tard el KDP introduïren l’antisvàstica, un símbol propi per tal de convertir el nazisme amb les mateixes armes. Aquesta antisvàstica estava formada per tres fletxes dirigides al nostre programa reflectit en la terra i unides per una línia horitzontal. Aquestes tres fletxes represetaven l’activitat, la disciplina i la unitat, i es solia pintar sobre les esvàstiques dels cartells propagandístics nazis en un intent d’animar a la classe obrera perquè lluitessin en contra el feixisme i el capitalisme. Però aquest nou símbol no s’imposà amb gran consistència i fins a l’actualitat la seva utilització a quedat reduïda en el sector antifeixista, que al llarg del temps, ha donat diferents significats a les tres fletxes: Marx, Engels i Lenin; contra el nacionalisme, contra la monarquia i a per el consumisme, la Tercera Internacional; camperols, intel·lectuals i proletaris; la llibertat, la igualtat i la fretarnitat; ni amo, ni rei, ni déu. Però el més estès en l’actualitat es el que diu que les tres fletxes simbolitzen la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

 Pel que fa l’esvàstica, en l’actualitat, continua essent el símbol per excel·lència de la ideologia nacionalsocialista i a Alemanya està prohibida la seva exhibició.

  • L’àguila

Des de l’antiguitat és el símbol principal del poder sobirà. El bec i les urpes representen les armes legítimes que té un Estat per defensar-se. Aquest símbol passà de l’Imperi Romà al Sacre Imperi Germànic i d’aquest al Tercer Reich, que com s’ha dir anteriorment volia ser la continuïtat dels dos imperis alemanys anteriors. Per tan no es estrany que volgués preservar la tradició d’un símbol que atribuïa al seu règim un símbol de legitimitat. 

A part d’aquest significat tradicional, el símbol nazi de l’àguila tenia una segona lectura vinculada al mite religiós que tenia aquest animal. Al ser considerada l’au que vola més alt, denotava la idea del poder que vigila i de control, es a dir l’autoritarisme.

 L’àguila nazi va tenir un paper molt importat en la iconografia del Tercer Reich i la podem trobar representada de diferents maneres i diferents llocs, però cal destacar la representació de l’emblema de l’uniforme de les SS. Aquest estava formada per una àguila planejant una calavera amb les tíbies creuades. L’emblema simbolitzava la victòria de la raça ària sobre la mort i al mateix temps, la necessitat d’incorporar la mort per sobreviure.

  • Salutació nazi

La salutació efectuada amb el braç dret alçat i el palmell de la mà cap a baix es procedeix de l’època de l’Imperi Romà i s’utilitzava per saludar el Cèsar. Durant l’Edat Contemporània va ser reprès pel feixisme italià en un intent d’establir una analogia entre el seu moviment i el passat gloriós que es va viure en la península Itàlica durant l’Edat Antiga. Paral·lelament també va ser adoptat pels moviments juvenils alemanys, que en la recerca de formes de vida alternatives, refusava la típica salutació burgesa i preferien alçar el braç dret mentre cridaven “Heil”. La inspiració feixista del nazisme va afavorir la seva posterior adopció com a salutació civil nazi i més tard militar.

 La salutació nazi es caracteritza per ser d’una forma suficientment aparatosa com per a què en una massa de milers de persones amb el braç en alt, una única omissió no pogués passar inadvertida. Aquesta característica facilitava els mecanismes de control totalitari de la població i asfixiava de manera simbòlica qualsevol intent de resistència ideològica.

Anuncis

El naixement del Tercer Reich

Un cop al govern, Hitler va mantenir el radicalisme i es va afanyar per acaparar totes les parcel·les del poder, ignorant els socis de coalició. El primer pas va ser obtenir la dissolució del Reichtag i la convocatòria de noves eleccions el març de 1933, per reforçar el seu poder. La campanya electoral es va desenvolupar en un clima de violència extrema en que la les organitzacions paramilitars nazis (SA o Strumbteilung i SS Schutz Staffeln) van agredir contínuament els partits d’esquerres

En aquest ambient es va produir l’incendi del Reichstag el 27 de febrer. Els nazis van dir que aquest incident formava part d’un complot comunista i van aprofitar la situació per suspendre els drets fonamentals de la constitució i expulsar els comunistes del Reichstag.

El març del 1933, enmig d’un estat d’excepció, es van celebrar les eleccions. Malgrat la repressió contra els partits d’esquerres, el NSDAP no va aconseguir la majoria absoluta de la cambra i els nazis van haver-se d’aliar, un altre cop, amb els altres partits de dretes. D’aquesta manera, el nou Parlament va aprovar una llei de gran transcendència que atorgava al canceller plens poder durant quatre anys per promulgar lleis sense consultar el Reichstag; només els socialdemòcrates es van oposar a aquesta reforma. Hitler, va utilitzar aquesta llei per eliminar la resta de partits polítics i Alemanya es va convertir en una dictadura de partit únic.

Va ser aleshores quan Hitler va començar a construir el “nou estat”. Per fer-ho necessitava el suport de l’exèrcit i dels capitalistes. Per aconseguir-ho necessitava eliminar els elements radicals de les SA, ja que eren vistos per aquests sectors com una amenaça gairebé revolucionària. El 30 de juny, durant la Nit dels Ganivets Llargs, Hitler va ordenar l’assassinat del cap de la SA, Ernst Röhm, dels seus principals dirigents i també dels principals opositors

Amb la mort de Hindenburg, el president de la República, Hitler amb el suport de l’exèrcit, va associar la cancelleria a la presidència del Reich. Això va significar la subordinació de la Wehrmacht i de la policia al partit nazi. Les SS i la Gestapo, dirigides per Himmler, es van convertir en les garanties de la política del Tercer Reich.