El mite de l’Atlàntida

Les fonts originals d’aquest mite ens han arribat gràcies a la menció que va fer Plató en el Timeó. Segons el filòsof grec, l’Atlàntida era una gran illa amb una gran riquesa que es localitzava a davant de l’estret de Gibraltar. Els seus habitants, els atlants, pretenien dominar el món, però van ser vençuts pels atenencs i nou mil anys més tard, a causa d’un fenomen natural, l’illa va desaparèixer. Actualment, es segueix discutint si el mite de l’Atlàntida es basa en un fet real o és pura ficció.

A finals del segle XVII, l’historiador suec Olof Rudbeck, va ubicar a Escandinàvia l’Atlàntida platònica, que ell identificava com el paradís bíblic, convertint la cultura atlant la més antiga de tota la humanitat i anticipant-se al que després es convertiria en mite.

El poder seductor d’aquest mite va propicià que fos introduït i reinterpretat pel ocultisme eruropeu. Helen Blavatsky, en La Doctrina Secreta desenvolupà una teoria racial de l’evolució humana, en la qual la dividia en set grans cicles marcats per l’ascens i la caiguda d’aquestes set grans races originals. Segons Blavatsky, la quarta raça hauria estat la dels atlants i els descrivia com a uns gegants dotats d’un gran poder psíquic i d’una tecnologia que funcionava gràcies a l’energia còsmica. I que els atlants foren els antecessors de la raça ària, o com l’anomenà en la seva teoria, la cinquena raça primitiva.

L’ocultisme, com s’ha dit anteriorment en el post en que es parla de l’antisemitisme, tingué una enorme influència en els pioners i els seguidors de l’ariosofisme, entre els que destaca Guido von List, el qual va relacionar les set races que promogué Blavatsky amb la cultura nòrdica. El seu predecessor, Lanz von Liebenfels li afegí a aquesta teoria elements del darwinisme social. Els hi atribuïa en els atlants poders sobrenaturals i els considerà els primers ancestres dels que es tenien notícia de la raça actual. Segons Lanz, els atlants s’haurien dividit en subespècies pures i subespècies bestials. I la mescla d’aquestes dues subespècies hauria donat com a resultat la cinquena raça o la raça ària.

En la primera meitat del segle XX trobem noves i diferents reinterpretacions del mite, les quals ajudaren a crear les bases idònies per les hipòtesis dels principals teòrics nazis. Alfred Rosenberg assenyalà la possibilitat que l’Atlàntida hagués estat el centre cultural de la raça nòrdica i especulava que Islàndia podia ser un tros del continent perdut. Pel que fa Himmler, va intentar dur el mite al terreny científic i el sotmeté a diferents investigacions portades a terme per la SS. Aquesta, desenvolupà una tesi en la que postulava que l’Atlàntida hauria tingut una gran riquesa cultural, la qual s’hauria estès per tot el món i que s’hauria vist aniquilada per una catàstrofe còsmica. Les proves que aportava aquesta investigació sobre el fi del continent van ser les visions apocalíptiques que es troben a La Bíblia i a la Edda.

El fet que el mite de l’Atlàntida oferís la possibilitat d’ubicar històricament i geogràficament l’origen de la raça ària en un context llegendari i tradicional va permetre als ideòlegs nazis constituí el seu mite fundacional i engrandir de forma espiritual el perill que suposava el mestissatge. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s