FILMOGRAFIA

AMEN

Director: Costa-Gavras

Any: 2002

Sinopsi: Es narra la complicitat amb la que el Vaticà i diferents països van tolerar que el Tercer Reich exterminés a milers de jueus abans i durant la Segona Guerra Mundial. Està basada en l’obra de Rolf Hochhuth, El vicari.

L’ÀNGEL BLAU

Director: Josef Stenberg

Any: 1930

Sinopsi: Adaptació cinematogràfica de la novel·la de Heinrich Mann, El Professor Unrath. Narra la relació entre un professor i una cabaretera mentre que retrata la imatge de la decadència de la baixa burgesia alemanya, la qual acaba aportant al nazisme una part dels seus efectius.

EL GRAN DICTADOR

Director: Charles Chaplin

Any: 1940

Sinopsi: Un humil barber jueu es confós pel dictador de Tomania, un tirà que culpa als jueus de la crisi que viu el país. Mentre que aquest és confós pel barber i l’envien a un camp de concentració.

EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI

Director: Robert Wiene

Any: 1920

Sinopsi: Dos amics visiten una fira en la que un tal Dr. Caligari  un endeví. Un dels amics li pregunta al vident fins quan viurà i com a resposta rep que no viurà més enllà d’aquella nit. Al matí següent el jove apareix assassinat a la seva habitació. L’amic del mort sospita de l’endeví i del doctor i els comença a investigar.

EL HUNDIMIENTO

Director: Oliver Hirschbiegel

Any: 2004

Sinopsi: Narra els últims successos que van viure Hitler i els seus seguidors més pròxims abans de la caiguda del Tercer Reich. Està basada en el llibre de Joachim Fest, Der Untergang, que a la seva vegada està basada en les memòries de Albert Speer i Traudl Junge.

EL LLIBRE NEGRE

Director: Paul Verhoeven

Any: 2006

Sinopsi: Després de veure com els nazis executen la seva família, una jove jueva s’uneix a la resistència nazi. Aquesta, li encomana la missió d’infiltrar-se a la caserna general nazi i obtenir informació que sigui útil per tal d’alliberar uns companys que han estat capturats.

EL PIANISTA

Director: Roman Polanski

Any: 2002

Sinopsi: Narra la història d’un pianista polonès d’origen jueu viu que amb la seva família en el gueto de Varsòvia quan els alemanys invadeixen Polònia i de com aconsegueix evitar la deportació a un camp de concentració gràcies a l’ajuda dels amics.

EL REI SOLDAT

Director: Hans Steinhoff

Any: 1935

Sinopsi: Pel·lícula propagandística narra la vida de Frederic I de Prússia, un dels personatges que els nazis mitificaren per simbolitzar l’esperit nacionalista alemany.

EL REINADO DEL MAL

Director: Christian Duguay

Any: 2003

Sinopsi: Aquesta mini sèrie, narra els successos que passaren a Alemanya des de la caiguda de la República de Weimar fins a l’ascens del poder de Hitler.

LA CAIXA DE MÚSICA

Director: Costa-Gavras

Any: 2007

Sinopsi: Un immigrant hongarès instal·lat als Estats Units es acusat en l’actualitat de ser un criminal de guerra nazi. La seva filla, una advocada de prestigi, convençuda de la seva innocència decideix defensar-lo.

LA LLISTA DE SCHINDLER

Director: Steven Spielberg

Any: 1993

Sinopsi: Schindler inicialment aprofita la situació que viu Polònia després de la invasió nazi per crear una fàbrica beneficiant-se de la mà d’obra que li proporcionaven dels camps de treball. Però aviat intentarà ajudar als seus treballadors impedint que se’ls enduguin als camps d’extermini.

ELS FALSIFICADORS

Director: Stefan Ruzowitzky

Any: 2007

Sinopsi: Basada en un fet real. Narra la Operació Bernhard, un plà secret ideat pels nazis per desestabilitzar l’economia del Regne Unit inundant el país amb bitllets falsos.

WEBGRAFIA


http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/periode-dentreguerres/

http://www.annefrank.org/es

http://www.mundohistoria.org/blog/articulos_web/la-alemania-la-pre-guerra-1914

http://www.multilingualarchive.com/ma/enwiki/es/German_Empire

http://www.laguia2000.com/alemania/la-republica-de-weimar

http://www.claseshistoria.com/fascismos/demoalemania.htm

http://ocw.usal.es/humanidades/historia-contemporanea-de-europa-siglo-xx/contenidos/tema5.pdf

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/nazisme/

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/3-3-el-mon-en-el-periode-d%E2%80%99entreguerres/

BIBLIOGRAFIA

FRIAS NÚÑEZ, MARCELO: Las democracias parlamentarias en el período de entreguerras. Ed. Akal. Madrid, 1990.

MINERBI, ALESSANDRA: A new illusstrated history of the nazis. Ed. F+W. Florencia, 2005

PAUWELS L. I BERGIER J.: La rebelión de los brujos. Ed. Plaza & Janes. Barcelona, 1978.

ROA LLAMAZARES, CÉSAR: La república de Weimar. Ed. Catara. Madrid, 2010.

SALA ROSE, ROSA: Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 2003.

TACCHI, FRANCESCA I DE ANDRÉS, JESÚS: Atlas ilustrado del facismo. Ed. Susaeta. Madrid, 2009.

THORNTON, M.J.: El nazismo 1918-1945. Ed. Oikos-tau. Barcelona 1967.

WEITZEL, FRITZ: Las ceremonias de la orden SS. Ed. Avalon. Buenos Aires 2001.

Revistes:

VICH SÁEZ, SEGI I VALLS, XAVIER: Las oscuras raíces del Tercer Reich, “Historia y vida”, nº 516, març del 2011, pàg 34-41.

VICH SÁEZ, SEGI I VALLS, XAVIER: La expedición nazi al Tíbet, “Historia y vida”, nº 516, març del 2011, pàg 42-49.i

CONCLUSIONS

La causa principal del fracàs de la República de Weimar va ser la incapacitat del sistema governamental per resoldre la crisi econòmica i política que conduïren a Alemanya a adoptar un règim autoritari davant l’amenaça de la revolució comunista.Tot i així hi han altres factors que provocaren el seu fracàs. Aquest son:

  • Econòmics: Els pagaments com a compensació pels danys causats durant la Primera Guerra Mundial i posteriorment, l’enfonsament de l’economia a causa del Crac del 29, que provocà una inflació dels preus i l’augment de l’atur, accentuant d’aquesta manera la crisi social i política.
  • Socials: la frustració i el descontentament social originat a partir de la derrota d’Alemanya durant la Gran Guerra afavoriren a l’ascens del nazisme, ja que aquest adreçaven el seu discurs a la classe obrera, la qual passava grans dificultats per subsistir i formava un sector vulnerable en un context de crisi econòmica.
  • Polítics: la inestabilitat econòmica i social afavoriren la inestabilitat política. El sistema democràtic de la República de Weimar va ser concebut sense que Alemanya hagués tingut una tradició democràtica i amb uns partits polítics inestables i febles que afavorien la radicalització dels bàndols d’esquerra i de dreta, els quals es presentaven com l’alternativa possible del model polític existent.
  • Nacionalistes: la pèrdua de territori alemany després del Tractat de Versalles desagradà als nacionalistes. Aquest fet originà que els sectors més nacionalistes es despertes un ressentiment i un esperit de reivindicació nacional, la qual afavorí l’actitud agressiva envers l’exterior

Tots aquest factors afavoriren l’ascens del nazisme al poder, el qual, com la majoria d’ideologies totalitàries es caracteritza per:

  • La subordinació de l’individu a l’estat. El govern té el control polític, social, econòmic i cultural de l’Estat.
  • Supressió de les llibertats individuals i el rebuig del sistema democràtic, ja que consideraven que aquest qüestionava la vulnerabilitat del govern en els resultats de les eleccions.
  • Prohibició dels partits polítics i sindicats. Aquest foren substituïts per un partit únic i un sindicat controlat per membres pròxims al règim.
  • Supremacia d’uns ciutadans per damunt del altres. En el cas d’Alemanya, l’exaltació del la “raça” ària per sobre de la resta de “races”, especialment la jueva.
  • L’ús de la violència per aconseguir els objectius proposats. El fet més característic d’aquesta violència és la construcció dels camps de concentració i d’extermini.
  • Víctimes justificades per la seva ideologia i els seus objectius.
  • Veneració del lider. Hitler es convertí en una figura que s’havia d’idolatrar com si fos un superhome.
  • La utilització de propaganda i de grans concentracions per enaltir la figura del führer i el regim.
  • L’adoctrinament de la joventut com a garantia de la supervivència del règim.

Amb tot això podem arribar a la conclusió que durant la República de Weimar es van generar una sèrie de condicions favorables per a que triomfés el nazisme. Però tot i ser la principal causa també s’ha de tenir en compte altres factors que no s’han desenvolupat en la seva totalitat en aquest blog, com ara les ideologies nacionalistes, ocultistes, xenòfobes i racistes que es desenvoluparen durant l’últim terç del segle XIX i la primer quart del segle XX a Europa.

El mite de l’Atlàntida

Les fonts originals d’aquest mite ens han arribat gràcies a la menció que va fer Plató en el Timeó. Segons el filòsof grec, l’Atlàntida era una gran illa amb una gran riquesa que es localitzava a davant de l’estret de Gibraltar. Els seus habitants, els atlants, pretenien dominar el món, però van ser vençuts pels atenencs i nou mil anys més tard, a causa d’un fenomen natural, l’illa va desaparèixer. Actualment, es segueix discutint si el mite de l’Atlàntida es basa en un fet real o és pura ficció.

A finals del segle XVII, l’historiador suec Olof Rudbeck, va ubicar a Escandinàvia l’Atlàntida platònica, que ell identificava com el paradís bíblic, convertint la cultura atlant la més antiga de tota la humanitat i anticipant-se al que després es convertiria en mite.

El poder seductor d’aquest mite va propicià que fos introduït i reinterpretat pel ocultisme eruropeu. Helen Blavatsky, en La Doctrina Secreta desenvolupà una teoria racial de l’evolució humana, en la qual la dividia en set grans cicles marcats per l’ascens i la caiguda d’aquestes set grans races originals. Segons Blavatsky, la quarta raça hauria estat la dels atlants i els descrivia com a uns gegants dotats d’un gran poder psíquic i d’una tecnologia que funcionava gràcies a l’energia còsmica. I que els atlants foren els antecessors de la raça ària, o com l’anomenà en la seva teoria, la cinquena raça primitiva.

L’ocultisme, com s’ha dit anteriorment en el post en que es parla de l’antisemitisme, tingué una enorme influència en els pioners i els seguidors de l’ariosofisme, entre els que destaca Guido von List, el qual va relacionar les set races que promogué Blavatsky amb la cultura nòrdica. El seu predecessor, Lanz von Liebenfels li afegí a aquesta teoria elements del darwinisme social. Els hi atribuïa en els atlants poders sobrenaturals i els considerà els primers ancestres dels que es tenien notícia de la raça actual. Segons Lanz, els atlants s’haurien dividit en subespècies pures i subespècies bestials. I la mescla d’aquestes dues subespècies hauria donat com a resultat la cinquena raça o la raça ària.

En la primera meitat del segle XX trobem noves i diferents reinterpretacions del mite, les quals ajudaren a crear les bases idònies per les hipòtesis dels principals teòrics nazis. Alfred Rosenberg assenyalà la possibilitat que l’Atlàntida hagués estat el centre cultural de la raça nòrdica i especulava que Islàndia podia ser un tros del continent perdut. Pel que fa Himmler, va intentar dur el mite al terreny científic i el sotmeté a diferents investigacions portades a terme per la SS. Aquesta, desenvolupà una tesi en la que postulava que l’Atlàntida hauria tingut una gran riquesa cultural, la qual s’hauria estès per tot el món i que s’hauria vist aniquilada per una catàstrofe còsmica. Les proves que aportava aquesta investigació sobre el fi del continent van ser les visions apocalíptiques que es troben a La Bíblia i a la Edda.

El fet que el mite de l’Atlàntida oferís la possibilitat d’ubicar històricament i geogràficament l’origen de la raça ària en un context llegendari i tradicional va permetre als ideòlegs nazis constituí el seu mite fundacional i engrandir de forma espiritual el perill que suposava el mestissatge.